Notícies d'IMAN

La necessitat de tenir un bon pla d�acollida al treballador

Thu, 10 May 2012

Cada dia s�n més les empreses conscients de la necessitat de disposar d�un bon pla d�acollida a noves incorporacions. No n�hi ha suficient amb fer les presentacions formals i dir on estan situats els banys. Els nous treballadors han de tenir un coneixement previ de la filosofia de l�empresa. El simple fet de comen�ar una nova feina, que ja de per s� genera certes pors, seria més f�cil amb un pla d�acollida, que a més de fer més c�mode l�arribada, permetria una millor adaptaci� al lloc de treball.

L�eina perqu� aquests plans d�acollida funcionin correctament és el manual d�acollida, un document que inclou totes les pautes per la integraci� d�un nou treballador a l�empresa.

El lideratge del projecte ha de fer-se des del Departament de Recursos Humans, per� haur� d�incloure una persona de cada departament perqu� es coneguin les diferents �rees de l�empresa.

Després d�avisar de la nova incorporaci� al personal de l�empresa, se li hauria d�entregar el manual d�acollida. Aquest hauria d�incloure la presentaci� de l�empresa, temes laborals com vacances i horaris, dades de contacte, extensions telef�niques� D�aquesta manera, s�aconsegueix orientar al nou treballador de manera més efica� sobre el treball que far�, per� sobretot, que conegui també l�empresa on ha de desenvolupar la seva carrera professional.

El 46% dels espanyols canviaria de pa�s per millorar la seva situaci� laboral

Mon, 30 Apr 2012

La mala situaci� de l�economia i els alts �ndex d�atur fan que molts treballadors valorin la possibilitat d�emprendre un nou futur professional en altres pa�sos.

El 46% dels espanyols entre 18 i 65 anys accepta aquesta possibilitat de canvi encara que només un 16% est� decidit a fer-ho durant el 2012.

En realitat és cada cop més freq�ent que la gent plantegi possibles alternatives en vers la dif�cil situaci� econ�mica actual. Sortir del pa�s en la cerca d�un futur millor és una pr�ctica habitual entre molts professionals de la branca tecnol�gica i industrial. En el cas de la resta de treballadors menys especialitzats hi ha factors clau que frenen aquest canvi. Barreres culturals, per� sobretot idiom�tiques, és el que priva a la majoria de parats a donar el gran salt a l�estranger.

Si ens centrem en els aspectes més valorats per prendre aquesta decisi� de canvi, el més important és la garantia de poder tornar a Espanya. El 68% accepta treballs a l�estranger sempre i quan al cap de 2 anys estigui assegurat el trasllat. Un altre factor clau seria la possibilitat de que la companyia pagués els trasllats a la fam�lia del treballador.

Thu, 26 Apr 2012

Els Serveis Centrals del Grup IMAN ens hem traslladat

Thu, 26 Apr 2012

Els Serveis Centrals del Grup IMAN ens hem traslladat, centralitzant les diferents divisions de A IMAN v�rem facturar al 2011 un total de 98 milions d�Euros, un 7% més que en el 2010, i aquest any esperem incrementar les vendes un 10% i consolidar la nostra expansi� internacional a pa�sos com Fran�a, Portugal i Alemanya.

negoci a una sola seu situada al centre de Terrassa (Barcelona).

La nova seu compta amb 1.200 metres quadrats repartits en dues plantes i concentrar� als més de setanta treballadors de les diferents divisions de la compa��a (seguretat, neteja, treball temporal, formaci� i serveis auxiliars).

IMAN va facturar 98 milions d'euros al 2011, un 7% m�s

Tue, 14 Feb 2012

IMAN va tancar el passat exercici amb una facturaci� global de 98 milions d'euros, un 7% més que al 2010, consolidant el segon any consecutiu de creixement El grup d'empreses preveu incrementar les seves vendes al 2012 en un 10% gr�cies a l'ampliaci� de la seva oferta de serveis i de la seva pres�ncia internacional.

Els resultars de 2011 s'expliquen fonamentalment gr�cies a l'excel�lent evoluci� d'IMAN Temporing, la divisi� de treball temporal del grup, les vendes del qual van créixer un 10% al 2011, arribant als 68,2 milions d'euros. IMAN Seguretat, la divisi� dedicada a serveis de seguretat va créixer un 7,5% fins als 11,4 milions mentre que IMAN Cleraning, que proporciona serveis de neteja, va consolidar els 4,8 milions d'euros del 2010.

El gerent d'IMAN, Pere Llu�s Parés, assegura que "estem molt satisfets amb els resultats obtinguts al 2011. IMAN creix en facturaci� any rere any, el que indica que la nostra companyia es consolida com a prove�dor habitual de serveis externs per a empreses i gestor de recursos humans del nostre pa�s". Parés afegeix que "en un moment de canvi i convulsi� social, empreses com IMAN amb més de 20 anys d'experi�ncia en la gesti� de recursos humans, pot aportar molt en la consolidaci� d'un mercat laboral més sa i eficient".

El gerente de IMAN, Pere Llu�s Parés, asegura que "estamos muy satisfechos con los resultados obtenidos en 2011. IMAN crece en facturaci�n a�o tras a�o, lo que indica que nuestra compa��a se consolida como proveedor habitual de servicios externos para empresas y gestor de recursos humanos de nuestro pa�s� Parés a�ade que "en un momento de cambio y convulsi�n social, empresas como IMAN con m�s de 20 a�os de experiencia en la gesti�n de recursos humanos, pueden aportar mucho en la consolidaci�n de un mercado laboral m�s sano y eficiente�.

Per la seva banda, Diswork, especialitzada en la inserci� laboral de persones amb discapacitat, va tancar el passat exercici amb una facturaci� d'1 mili� de euros, el que representa un increment del 5% respecte les dades de l'any anterior.

IMAN Seguridad presenta el nou Kit d'Alarma Integrat per a PYMES

Thu, 09 Feb 2012

IMAN Seguretat llen�a al mercat un Kit d'Alarma Integrat dirigit a petites i mitjanes empreses, de cara a la protecci� dels seus negocis.

El llen�ament ve impulsat per la modificaci� de la nova Llei de Seguretat Privada, publicada al BOE el passat 18 de febrer de 2011, en la que s'especifica els casos en els que es podr� comunicar les alarmes i sol�licitar els serveis d'acuda a les Forces Armades i Cossos de Seguretat de l'Estat. En cas de disposar serveis de verificaci� d'alarmes mitjan�ant c�meres es garanteix l'av�s a la polic�a.

El kit consta d'un detector amb c�mera, un detector anti mascota, un detector de porta o finestra, connexi� GPRS i un clauer que permet la connexi� i desconneci� r�pida del sistema. L'alarma es pot connectar i desconnectar també a través de sms i aplicaci� m�bil, proporcionant un servei de control que facilita un informe d'entrades i sortides, i un enviament d'alertes per email o tel�fon. Per garantir al m�xim el seu funcionament, s'inclou un serveit �cnic les 24 hores, garantia total fins a 24 mesos, av�s per avaries en el sistema, com tall el�ctric, opci� de control dom�tic i actualitzacions.

El nou kit es pot obtenir per 1 euro al dia i destaca pel seu senzill �s i instal�laci�. Per dur-les a terme, els t�cnics d'IMAN Seguridad es desplacen al seu lloc, avalua les necessitats, i a 72 hores, segons el reglament de seguretat, instal�len el Kit d'Alarma Integrat. El nou servei de v�deovigilancia ofereix un preu final tancat pel que no existeixen factures sorpresa i no obliga el client a un per�ode de perman�ncia.

Consulta més informaci� a http://www.imancorp.es/cat/22/seguridad.html

La campanya de la maduixa generar� 60.000 llocs de treball

Mon, 06 Feb 2012

L��poca de recollida de maduixes, sobretot en el camp de Huelva, suposar� la generaci� de 60.000 llocs de treball al Sud d�Espanya. A difer�ncia d�altres temporades, donats els alts nivells d�atur que es registren a dia d�avui, en aquesta el perfil del jornaler és nacional.
En el cas de la prov�ncia de Huelva, on l�atur supera els 85.000 aturats, s�n ja molts treballadors d�origen espanyol els que aprofiten l��poca de recollida per a treballar. La m� d�obra és cada cop més local. La xifra d�immigrants contractats en origen és molt inferior pel 2012 i s�espera que no arribi als 1.500 jornalers, la majoria d�ells dones d�origen marroqu�, mentre que en �poques de bonan�a la xifra arribava als 25.000 contractats.

Aix� doncs, pel 2012 la majoria de contractes seran per a jornalers espanyols d�origen local i en segon lloc per a treballadors vinguts de Bulg�ria i Romania.

En les nostres delegacions d�Iman Temporing seguim buscant aquest tipus de perfils pels nostres clients del sector agr�cola. Registra el teu CV a http://www.imancorp.es/esp/34/alta-nuevo-candidato.html

La generaci� perduda... Qu� passar� amb ells?

Wed, 01 Feb 2012

Els anomenats ni-ni, joves que ni estudien ni treballen, representen una xifra cada dia més representativa en la nostra societat arrel de la crisi, segons constata l�oficina d�informaci� Eurostat. En comparaci� a la resta d�Europa, aquest creixement ha estat especialment visible a Espanya, que és el cinqu� pa�s amb el major percentatge de joves entre 18 i 24 anys en aquesta situaci�. La majoria s�n conseq��ncia de la gran taxa d�atur juvenil, propera ja al 50%.

A Espanya podr�em aprendre del nostre pa�s ve� que, encara que amb una taxa d�atur molt inferior � ronda el 22%- ha llen�at un projecte d�iniciatives socials per a que els joves comencin a crear el seu propi perfil professional. Fran�a ha generat unes pol�tiques que creen l�accés a treballs en practiques, estipula un salari m�nim per a joves sense experi�ncia, disposa de subsidis per habitatges per a feines en zones allunyades i, en definitiva, aposta per aquells joves que, encara que tard, van decidir lluitar per un futur professional s�lid.

Els joves amb frac�s escolar haurien de mer�ixer una segona oportunitat també a Espanya. Aqu� encara no ha arribat el moment d�asseure�ns i valorar mesures més eficaces de formaci� professional i d�inserci� laboral per aquestes noves generacions. Si no marquem aquest tema com a prioritari a l�agenda correm un alt perill d�exclusi� que no tindr� marxa enrere.

Els avantatges del Treball Temporal

Fri, 27 Jan 2012

El perfil de candidat a les oficines de Treball Temporal est� canviant. Hem passat del treballador sense preparaci� acad�mica i amb una determinada especialitzaci� professional al treballador disposat a trobar una feina, sense importar-li els requeriments ni les condicions del seu futur lloc de treball. Ara l'�nic que importa és trobar una feina.

Els candidats a un lloc de treball temporal s�n cada cop més dispars entre s�. A la cartera de candidats de les oficines de Treball Temporal trobarem curr�culums molt diferents i amb diferents l�nies d'especialitzaci� i experi�ncia. La tend�ncia actual fa que aquest tipus de persones, independentment de la categoria, edat, ra�a o sexe, omplin a diari les oficines de Treball Temporal amb l'�nic objectiu de trobar feina. de fet, aix� ho afirmava J.Pe�a, diplomat en Empresarials amb més d'una d�cada d'experi�ncia laboral i actualment a l'atur, que ens comentava en una delegaci� d' IMAN Temporing ETT que "amb la que cau, no em puc permetre estar més temps aturat, aix� que vull trobar una feina on sigui i del que sigui".

Segons els experts, les empreses, per la seva part, utilitzen el treball temporal per adaptar les seves plantilles a la volatilitat dels seus serveis. En un entorn de crisi s�n moltes les companyies que desconeixen per complert quin ser� el seu futur immediat. Desconeixen si el mercat les refuiger�, els hi donar� una altra oportunitat, si seran necessaris tants recursos invertitd o, pel contrari, s'hauran de reduir despeses al m�xim posant en perill la seva productivitat. Molts empresaris es nutreixen de treballadors temporals en puntes de treball. En el cas del client, el Treball Temporal permet cobrir necessitats productives durant l'etapa que la demanda és major, també pot cobrir baixes, reduir temps i cost en la captaci� i selecci� de personal, en formaci�, estalviar en el pagament de vacances, indemnitzacions,...

En definitiva, tots aquests avantatges fan que l'empresari pugui traslladar algunes despeses fixes a costos variables podent mantindre el seu nivell de qualitat.

L'error necessari

Wed, 18 Jan 2012

Quan un emprenedor vol muntar un nou negoci als EEUU, els inversionistes o business angels sempre fan especial esment als errors i fracassos previs, com un m�tode per valorar l'experi�ncia obtinguda. De fet, les difer�ncies entre emprenedors poden mostrar-se pel n�mero de cops que han caigut, i sobretot, per les vegades que s'han tornat a aixecar. En e nostre pa�s, passa b�sicament el contrari. Es castiga (o ens castiguem) l'error fins a nivells massa extrems.

El resultat d'una acci�, a difer�ncia del tamany o la dimensi� que obtingui, és sempre molt imprevisible. Les posibilitats d'error compten igual que les d'encert, per� la por a fallar condiciona moltes vegades aquesta acci�. Es sobrestimen les possibilitats per por al frac�s. Pot també influir la sort, encara que ja és sabut que la sort per si sola és atzar, la bona sort és aquella que dep�n de les teves capacitats per orientar-se a ella.

Un cop assumit l'error, és el moment per a poder obtenir una perspectiva en el cas i identificar els punts que no han sortit com esperaves: "Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix", de A.Einstein, és la millor frase c�lebre per a refor�ar aquest concepte.

Est� clar que s'ha de relativitzar aquests termes doncs, si s'ha com�s un error, tens també molts elements per a dignificar-lo: ho has intentat i, sobretot, pots demostrar que ho intentar�s solucionar. Deixant de costat les difer�ncies culturals amb altres pa�sos, recon�ixer un error és un primer pas d'encert. Seguint les pautes correctes s'apr�n molt més dels errors que dels encerts.

És necessari donar un pas enrere per poder identificar aquells trets i oportunitats que han influenciat en el teu error perqu� aquest es converteixi en necessari per poder aixecar-se i solucionar-ho.