NOTÍCIES

L'error necessari

Quan un emprenedor vol muntar un nou negoci als EEUU, els inversionistes o business angels sempre fan especial esment als errors i fracassos previs, com un mètode per valorar l'experiència obtinguda. De fet, les diferències entre emprenedors poden mostrar-se pel número de cops que han caigut, i sobretot, per les vegades que s'han tornat a aixecar. En e nostre país, passa bàsicament el contrari. Es castiga (o ens castiguem) l'error fins a nivells massa extrems.

El resultat d'una acció, a diferència del tamany o la dimensió que obtingui, és sempre molt imprevisible. Les posibilitats d'error compten igual que les d'encert, però la por a fallar condiciona moltes vegades aquesta acció. Es sobrestimen les possibilitats per por al fracàs. Pot també influir la sort, encara que ja és sabut que la sort per si sola és atzar, la bona sort és aquella que depèn de les teves capacitats per orientar-se a ella.

Un cop assumit l'error, és el moment per a poder obtenir una perspectiva en el cas i identificar els punts que no han sortit com esperaves: "Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix", de A.Einstein, és la millor frase cèlebre per a reforçar aquest concepte.

Està clar que s'ha de relativitzar aquests termes doncs, si s'ha comès un error, tens també molts elements per a dignificar-lo: ho has intentat i, sobretot, pots demostrar que ho intentaràs solucionar. Deixant de costat les diferències culturals amb altres països, reconèixer un error és un primer pas d'encert. Seguint les pautes correctes s'aprèn molt més dels errors que dels encerts.

És necessari donar un pas enrere per poder identificar aquells trets i oportunitats que han influenciat en el teu error perquè aquest es converteixi en necessari per poder aixecar-se i solucionar-ho.